Showing posts with label campo de concentração. Show all posts
Showing posts with label campo de concentração. Show all posts

Saturday, September 5, 2015

Los alemanes sabían lo que ocurría en los campos de concentración y exterminio

Miles de gafas amontonadas en las cámaras de gas de Auschwitz. | Efe
Rosalía Sánchez | Berlín
Actualizado lunes 27/06/2011 11:36 horas

Cualquier alemán que vivió durante el Tercer Reich podía saber y posiblemente sabía lo que estaba pasando en los campos de concentración nazis. El diario personal que un funcionario alemán, Friedrich Kellner, escribió entre 1939 y 1945 demuestra que el ciudadano medio alemán conocía los crímenes nazis, era consciente de estar viviendo en un "Estado del terror", y callaba.

Durante los juicios de desnazificación y en toda una escuela de literatura y cinematografía de la segunda mitad del siglo XX se ha ido imponiendo la imagen de un pueblo alemán que apenas era capaz de entrever lo que estaba haciendo Hitler y que no era consciente del material que componían las cenizas esparcidas desde las chimeneas de los hornos crematorios.

El hallazgo y publicación del diario de este funcionario judicial que trabajaba en Laubach, Hesse, ofrece sin embargo una respuesta diferente a la pregunta que historiadores y filósofos alemanes siguen haciéndose hoy en día: ¿qué podía saber el individuo anónimo y en qué medida, por tanto, puede ser considerado responsable? Y la respuesta es quizá no conocían a fondo los detalles técnicos, pero sí comprendían las líneas directrices de la política nazi, sus objetivos y los medios que utilizaban.

Apuntes de una guerra

Kellner refiere conversaciones mantenidas al azar y cita fuentes de acceso público como periódicos y programas de radio y en menos de un año de gobierno nazi ya había llegado a una conclusión certera. "Está claro, se trata del exterminio de los judíos y los polacos", escribe horrorizado. Especialmente irónicos son sus comentarios sobre las noticias y partes de guerra en los que descubre con enorme facilidad el material de propaganda del régimen, cuya escasa coherencia planteaba dudas a cualquier análisis medianamente crítico.

El 1 de septiembre de 1940 anota: "Si debemos creer lo que leemos todos los días en los periódicos, nuestros aviadores van de paseo. El enemigo impacta solamente en cielo abierto, además de en cementerios y hospitales. Y cuando muere un piloto, nos dicen que ha sido a causa de un ataque aéreo pirata inglés. Y repiten que la intención de nuestros vuelos no es la de llevar a cabo ataques aéreos. Si no queremos ataques aéreos, ¿para qué estamos en guerra?", se pregunta.

Kellner desarrolla tretas para burlar lo que califica como "una propaganda cada día más agresiva". Ante la falta de información sobre bajas alemanas en la guerra, cuenta en octubre de 1941 las esquelas del periódico 'Hamburger Fremdenblatt', 281, y calcula multiplicando esta cifra por los 250 diarios que publican esquelas en Alemania, una media de 30.000 muertos al mes, anotando que "la cifra debe ser aún más alta, porque muchos soldados rasos no reciben el honor de una esquela".

Una visión distinta

Las 900 páginas de anotaciones de Kellner difieren de otras publicadas anteriormente como las del Darl Dürkefälder o Victor Klemperer, en que el autor no era un intelectual ni disfrutaba de una situación económica desahogada.

Nació en 1885 en Vaihingen an der Enz, cerca de Stuttgart. Su padre trabajaba como panadero, su madre como empleada doméstica. En 1903 comenzó su formación como oficial jurídico en Maguncia y después de haber cumplido con el servicio militar obligatorio encontró empleo en la corte de Maguncia. Allí trabajó hasta 1932 y ascendió al puesto de inspector judicial provisional. Su padre había simpatizado con el socialismo y Kellner constata en las notas su estupefacción por el hecho de que la República de Weimar hubiera derivado en el nazismo con tan terribles consecuencias.

El diario ha permanecido en poder de la familia y acaba de ser publicado en dos volúmenes bajo el título 'Cuando está nublado, todos los cerebros oscurecen' por la editorial Wallenstein, de Göttingen.

Source: El Mundo (España)
http://www.elmundo.es/elmundo/2011/06/27/internacional/1309166654.html

Wednesday, August 5, 2015

Camps de concentració a Europa durant la Primera Guerra Mundial

Cent anys de la Gran Guerra. Camps de concentració a Europa durant la Primera Guerra Mundial
La majoria de països van internar la població resident provinent de potències enemigues
Jordi Palmer | Actualitzat el 20/06/2015 a les 19:45h

Vista general del camp de Talerhof en una imatge del 1917
Més enllà del front de trinxeres que ha esdevingut la imatge més icònica de la Primera Guerra Mundial, la conflagració mundial del 1914-1918 va comportar la consolidació d'un fenomen que ja s'havia experimentat durant les guerres de Cuba i dels Boers, l'internament de població civil en un sistema de camps de concentració dissenyat amb l'objectiu d'aïllar aquells elements que podien contribuir a l'esforç bèl·lic de l'enemic. Amb tot, durant la Gran Guerra es va introduir una diferència respecte Cuba i Sud-àfrica. Si en aquests casos es 'reconcentrava' la població nadiua per evitar que donés suport als insurgents, durant la Primera Guerra Mundial es va optar per recloure els residents provinents de països ara enemics, pel simple fet de ser-ho.

En un episodi poc conegut de la conflagració a Europa apareixen per primer cop a la història moderna els primers camps de concentració. Països com França i Anglaterra d'una banda i Alemanya i l'imperi Austre-hongarès de l'altra van optar per recloure aquella població establerta dins de les seves fronteres però amb origen o amb vincles socioculturals amb territoris que ara els havien declarat la guerra.

Just iniciada la guerra, els homes en edat de ser mobilitzats pertanyents a potències enemigues van ser declarats susceptibles de ser internats en països com França, on només es va permetre la repatriació a les dones i als homes menors de 17 anys, majors de 65 o malalts a partir de 45. A França mateix, aquestes ordres es van fer extensives a altres col·lectius sospitosos, com aquells que mantenien proximitat amb l'enemic o eren susceptibles de perjudicar l'esforç de guerra francès. També van ser retinguts els naturals d'Alsàcia i Lorena, territoris pertanyents a Alemanya des de la desfeta francesa del 1871.

60.000 internats a França

En total, es calcula que a França es van concentrar unes 60.000 persones repartides en una cinquantena de camps repartits per tot el país, de les quals 40.000 serien estrangers -bàsicament alemanys i austre-hongaresos- i la resta francesos. En molts casos aquests camps no eren més que convents, monestirs i fins i tot escoles reconvertits a tal efecte i molts pocs serien equiparables a la imatge comú del camp de concentració, és a dir, barracons i filferro d'espines, com en el cas del campament situat a Ille Longue, a Bretanya.

Almenys en el cas francès, tot i la durada de l'internament que en alguns casos va allargar-se fins el 1920, les condicions de vida no van ser tan dures com els precedents de Cuba i Sud-àfrica, ni molt menys comparables als sistemes concentracionaris desenvolupats pel règim soviètic a partir del triomf de la revolució i pel règim nazi durant la Segona Guerra Mundial. En general la mortaldat no va ser gaire diferent a la registrada entre el conjunt de la població, almenys fins als últims compassos de la guerra, quan l'epidèmia de la mal anomenada 'febre espanyola' va causar estralls en tots els fronts i també als camps d'internament.

Pel que fa a la Gran Bretanya, els internats van ser aproximadament uns 32.000, la majoria homes en edat de combatre, ja que fins on va ser possible, es va procurar repatriar la resta de residents estrangers als seus països d'origen. Alguns camps es van constituir a l'illa de Man, on es van reproduir els estereotips d'aquest tipus d'instal·lacions com ara fil-ferrades, cos de guàrdia i vigilància militar en el què en origen va ser el campament de vacances Douglas, per on van passar unes 2.500 persones. En un altre camp de la mateixa illa del mar d'Irlanda, el de Knockaloe, es van recloure unes 20.000 persones.

Quant a l'altre bàndol, l'imperi austrohongarès va tenir el dubtós mèrit de ser el primer en constituir camps de concentració en sòl europeu. En concret, el camp de Talerhof va obrir portes el 14 de setembre del 1914, poques setmanes després de l'inici de les hostilitats. En aquest i altres camps es van internar bàsicament serbis i ucraïnesos, amb unes mesures molt més dures i dràstiques que les que es van reservar per a francesos i britànics, que en general van ser simplement confinats sota arrest domiciliari. Finalment, Alemanya també va internar milers d'estrangers, oficialment com a resposta a les mesures empreses per França i Gran Bretanya contra els alemanys.

Arxivat a: Internacional, Camps de concentració, Primera Guerra Mundial, Camps d'internament, Gran Guerra

Fonte: Nació Digital (Catalunha, Espanha)
http://www.naciodigital.cat/noticia/86715/camps/concentracio/europa/durant/primera/guerra/mundial
Extraído do cachê: Link

LinkWithin